Valls, una ciutat de menys de 20.000 habitants, tenia un equip jugant a la categoria de plata del bàsquet espanyol. El Sr. Guiral, va tenir que confeccionar un equip competitiu, però tocant de peus a terra. Va confiar amb el mateix entrenador el Sr. Layola, i amb jugadors de casa. Va aconseguir que el llavors TDK Manresa, cedís uns jugadors amb projecció, que van acabar sent molt importants pel Valls. Jugadors com el Paco Vázquez i el Valentí Holgado. Va aconseguir el fitxatge de Jermaine Carlton, el primer jugador nord-americà que el Club tenia, i que va deixar una gran petjada, pel gran jugador que era. Amb aquesta categoria, el pavelló Joana Ballart, va veure passar, jugadors ara consolidats, com Pau Gasol, Navarro, Dueñas, i tot un seguit de jugadors actualment a l’ACB, així, com un mític partit davant el Pamesa València, on un pavelló ple a rebentar, va veure, com els valencians queien davant el Valls. Aquell partit, es sens dubte un dels grans partits, per tots aquells, que gaudim del bàsquet a la nostra Ciutat. El Sr. Anton Salat, va substituir a la presidència al Sr. Guiral. El Sr. Salat, va consolidar encara més el bàsquet de base, creant vincles directes amb les escoles, que a la llarga, ens aportarien els jugadors necessaris per la base. Es començava a parlar de aconseguir una plaça a la lliga LEB. El Sr. Josep Campamà, va substituir al Sr. Salat. Campamà, tenia un projecte molt engrescador i va aconseguir comprar la plaça al Montcada, equip que per mèrits propis havia aconseguit una plaça a la lliga LEB 2. El Valls, veia complert el seu somni. El primer any a la LEB 2 i d’entrenador el Jordi Clavero, l’equip va quedar 6è, en una excel·lent temporada, on van jugar el play-off d’ascens, davant el Gandia. Els valencians van guanyar el play-off i aquí acaba la temporada pel Valls. Abans de començar la temporada, Jordi Clavero, va ser substituït per, Antonio Rodríguez per unes desavinences. L’entrenador nou vingut després d’encadenar cinc derrotes consecutives, va ser destituït. A l’Antonio, el va substituir el Joan Maria Gavaldà. Amb ell van aconseguir acabar novens i per molt poc no van jugar el play-off d’ascens. La temporada 2003-2004, torna a ser màgica. Una molt bona plantilla, va fer que des del principi el Valls, sempre estès entre els primers, això va fer que jugués, la final de la copa LEB a Logronyo, on s’hi desplaçaren molts seguidors. El Valls, no va jugar al seu nivell, i va ser eliminat pel Rosalía. Després el Valls, va quedar primer de grup, això va fer que tingués totes les eliminatòries pel play-off d’ascens amb camp a favor. El primer equip que li va tocar va ser l' Aigües de València Gandia. El Valls, va passar amb un 3 a 1 a favor. El proper rival tenia que ser el CB Rosalía de Santiago de Compostela, equip que ens havia eliminat a Logronyo. L’equip que passes, seria nou equip de lliga LEB. El Joana Ballart, es va quedar petit, per rebre els gallecs. Amb dos grans partits, van fer que el Valls, anés a Galicia, amb dues victòries d’avantatge. Allà, no vam poder sentenciar l’eliminatòria, i per tant teníem que jugar el partit de desempat al Joana Ballart. El partit va començar molt malament, perdent per 16 punts, però teníem un heroi, un jugador irrepetible el Green, que quan va voler, va posar el Valls al partit, i va fer aconseguir l’ansiada victòria. El Valls, era novament a la categoria de plata del bàsquet espanyol: La lliga LEB.